Bella Ciao: història, anàlisi i significat de la música

Bella Ciao és una cançó tradicional italiana que es creu que es va originar als arrossars a finals del segle XIX.

Tot i que va començar com una cançó de treball rural, la cançó és conegut sobretot per ser una cançó de la resistència antifeixista durant la Segona Guerra Mundial.

Recentment, el tema ha estat recordat i s'ha fet encara més famós, integrant la banda sonora de la sèrie espanyola A Casa. de Papel , que va batre rècords d'audiència.

Bella Ciao : lletra i música

Tot i que la cançó ha estat cantada i gravada a diverses vegades, amb lletres diferents, una versió es va fer popular a tot el món: la que parlava del feixisme italià.

Per la seva vàlua històrica, i també per la seva bellesa, aquesta és la que anem. per analitzar (en l'enregistrament de Banda Bassotti , una de les més famoses).

A mattina mi son' svegliato

O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao , ciao

A mattina mi son' svegliato

E ho trovato l'invasor

O partigiano, portami via

O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao

O partigiano, portami via

Ché mi sento di morir

E se io muoio da partigiano

O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao

E se io muoio da partigiano

Tu mi devi seppellir

E seppellire lassù in montagna

O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao

Eseppellire lassù in montagna

Sotto l'ombra di un bel fior

Tutte le genti che passeranno

O bella ciao, bella ciao, bella ciao, ciao, ciao

Tuttle le genti che passeranno

Mi diranno: Che bel fior

E quest' è il fiore del partigiano

O bella ciao, bella ciao, bella ciao , ciao, ciao

E quest'è il fiore del partigiano

Dead for freedom

E quest'è il fiore del partigiano

Dead per la libertà

Traducció i anàlisi de la cançó Bella Ciao

Primera estrofa

Un matí em vaig despertar

Caram, adéu ! Amor, adéu! Nena, adéu, adéu, adéu!

Un matí, em vaig despertar

I vaig trobar un intrus

La cançó comença amb el tema líric dirigit a algú amb qui té una relació. proximitat (i s'hi dirigeix ​​com a "amor"). Diu que, quan es va despertar, es va trobar cara a cara amb un "invasor". Des del principi ens adonem que estem en un escenari de conflicte, de guerra, i que el subjecte està en perill .

Així, comença els seus comiats, que s'allargaran fins al final. de la cançó. A més d'acomiadar-se del seu interlocutor, sembla que s'acomiada de la seva pròpia vida .

Segona estrofa

Oh, membre de la Resistència, emporta'm.

Caram, adéu! Amor, adéu! Estimat, adéu, adéu, adéu!

Oh, membre de la Resistència, emporteu-me

Perquè tinc la sensació que em moriré

Demana a la Resistència per ajuda, el moviment deguerriller que pretenia lluitar contra els soldats nazis i el règim autoritari de Mussolini.

Encara que no coneguéssim la història d'Itàlia i el domini de Hitler i Mussolini, podríem captar l'atmosfera de por i opressió. a través de les paraules del subjecte.

Aquí, ja no té la necessitat d'amagar la gravetat de l'amenaça, anunciant que sent venir la mort. Tot i que sap que probablement és en va, continua demanant auxili.

Tercera estrofa

I si morí com a membre de la Resistència

Caram, adéu! Amor, adéu! Estimat, adéu, adéu, adéu!

I si morí com a membre de la Resistència

M'has d'enterrar

Més resignat davant la possibilitat de la teva mort, el I -líric s'assumeix com un "membre de la Resistència". Forma part de la lluita antifeixista i sap que això augmenta la possibilitat de morir, acomiadant-se de la seva dona mentre pot.

Com a membre de la Resistència, el noi sap. que el seu destí té més probabilitats de morir . En aquests versos, és com si estigués preparant la seva parella i li demanés que sigui fort.

Malgrat el ritme ràpid i fins i tot viu de la cançó, el seu missatge és força trist: aquí la violència és una part natural de la cançó. vida.vida.

Quarta estrofa

I enterreu-me alt a la muntanya

Bebé, adéu! Amor, adéu! Estimat, adéu, adéu, adéu!

I enterreu-me ben altmuntanyes

Sota l'ombra d'una flor preciosa

Afrontant ja la seva mort com a donada, adonant-se que no hi haurà salvació, demana al seu company que l'enterra al cim d'una muntanya, en en algun lloc alt, per ser vist pels altres.

El guerriller anònim vol ser enterrat al costat d'una "flor preciosa", una imatge que contrasta totalment amb el panorama de terror en què es troba .

Enmig d'una narració tan disfòrica, tan pesada, de cop apareix una cosa senzilla i plena de vida com una flor, donant un nou alè a la cançó.

Cinquena estrofa

Tota la gent que passa per aquí

Caram, adéu! Amor, adéu! Estimat, adéu, adéu, adéu!

Tothom que passa per aquí

Em dirà: Quina flor més bonica!

A la cinquena estrofa aquest noi no para de dir. adéu a algú que estima. En els versos, continua el raonament del passatge anterior, explicant per què vol ser enterrat en aquell lloc concret.

Vol que la flor que creixerà a la seva tomba sigui la seva darrera missatge de força i ànims als teus companys. Com que el destí està marcat, vol que es recordi la seva mort, que la seva història pugui inspirar els altres.

Sisena estrofa

I aquesta serà la flor de la Resistència

Caram, adéu! Amor, adéu! Estimat, adéu, adéu, adéu!

I aquesta serà la flor de la Resistència

D'aquell que va morir per lallibertat

Com si fos un cicle, aquest guerriller sap que de la seva mort naixerà quelcom, la "flor de la Resistència", símbol de valentia i insubordinació .

Per darrera vegada s'acomiada de l'interlocutor, com si volgués consolar-la, perquè sap que la seva mort no serà en va: hi ha la idea que d'allà naixerà (o brotarà) quelcom nou.

Malgrat tot el tràgic escenari, el subjecte sembla creure que el seu exemple pot ser una llavor més de transformació de la societat i que, per tant, encara hi ha esperança.

Setena estrofa

I aquesta serà la flor de la Resistència

D'aquell que va morir per la llibertat

La darrera estrofa repeteix els dos versos finals del passatge anterior. El jo líric ja parla d'ell mateix en el passat, declarant que va morir en nom de la llibertat .

Ens queda la impressió que estem davant d'un sacrifici: algú que camina cap a la tomba i n'és conscient. Tanmateix, aquest noi sap que no pot rendir-se, que ha de lluitar, encara que mor per la seva causa.

Bella Ciao : la història de la cançó

Els orígens de la cançó

Com passa sovint amb els temes que formen part de la tradició popular (de transmissió oral), ens és impossible saber qui va compondre la música o va escriure la lletra original.

La majoria de les fonts indiquen que la música haurà aparegut al nord i nord-est d'Itàlia,creats pels Mondina, obrers rurals que només treballaven en determinades èpoques de l'any.

La lletra original denunciava les condicions laborals inhumanes a les quals s'enfrontaven a les plantacions d'arròs. A més de ser colpejats pel sol, també van ser explotats i amenaçats:

Obra infame, per pocs diners.

Aquesta versió va ser gravada i popularitzada l'any 1962 per Giovanna Daffini, una antiga mondina. que esdevingué cantant.

Per altra banda, Bella Ciao també té moltes similituds amb una cançó jueva, de la tradició Klezmer, anomenada Oi Oi di Koilen i compost per l'ucraïnès Mishka Ziganoff.

Un himne de la resistència italiana

Per entendre completament el missatge d'aquesta versió i el seu llegat històric, cal important recordar alguns esdeveniments internacionals que estaven dictant el destí del món.

El 1939 començava un dels enfrontaments més sagnants de la humanitat, la Segona Guerra Mundial , que va acabar el 1945.

Retrat del dictador italià Benito Mussolini (1883 — 1945), el 1930.

Benito Mussolini, líder del Partit Nacional Feixista, va esdevenir primer ministre italià el 1922. Tres anys més tard, ja en un règim totalitari , es va establir com a "Duce" o líder de la nació.

El 1940, el dictador va signar un acord amb Hitler, l'anomenada Roma. - Eix de Berlín.Va ser aleshores quan Itàlia va entrar en guerra i va començar a lluitar al costat d'Alemanya, contra els Aliats (França, Regne Unit, Estats Units i Unió Soviètica).

L'any 1943, els soldats nazis ja patrullaven els carrers i es van aliar. tropes van envair el país. El poble moria en els conflictes i la revolta popular creixia, juntament amb la pobresa i la fam.

Retrat dels Partigiani a la ciutat de Venècia, l'abril de 1945.

En aquella època, soldats i civils italians es van unir per lluitar contra les forces feixistes. La Resistència italiana, també coneguda com a Partigiani, va ser un dels majors moviments d'oposició als exèrcits nazis.

Combatre la dictadura italiana i l'ocupació alemanya , la guerrilla va aconseguir executar Mussolini i fer els nazis es van rendir a Itàlia.

Associada a aquest exemple de poder i militància, la cançó va ressonar arreu del món i es va convertir en un autèntic crit de guerra.

Divulgació de la cançó

Com hem comentat més amunt, l'enregistrament de Giovanna Daffini va ajudar a gravar el cant de les mondines i va fer-lo més popular.

L'èxit es va produir als anys 60 i no va ser per casualitat: com sabem, aquesta vegada va estar marcada per diversos moviments socials, com les lluites pels drets laborals i estudiantils .

També es va emetre a les Festes de la Joventut Comunista que es van multiplicar al llarg delEuropa, amb els militants italians que van ensenyar la cançó als seus companys.

Amb el temps, la versió partidista de la cançó (la que es refereix a la Resistència) es va convertir en un important himne contra autoritarisme i opressió .

Així es va començar a cantar Bella Ciao en diverses manifestacions i protestes internacionals. La cançó també ha estat gravada per artistes d'arreu del món i té versions en diferents ritmes, des de l'ska punk fins al funk de São Paulo.

Significat de la cançó Bella Ciao

Una cançó de ritme trepidant, com una marxa o un cor de celebració popular, Bella Ciao té un missatge molt més fosc del que sembla.

La cançó tradueix el clima. d'opressió i amenaça permanent que sent en una societat dominada per un govern autoritari i patrullada pels nazis.

Tot i sabent que morirà, el noi intenta animar la seva parella a resistir, per avançar i no renunciar mai a la llibertat.

Emocionalment i ple de patiment, aquesta és una cançó de comiat d'un guerriller que, malgrat tot, continua tenint esperança en la "flor". de resistència" i encara creu que arribarà la victòria .

Bella Ciao a la sèrie A Casa de Papel

En els darrers anys, Bella Ciao ha guanyat una nova onada de popularitat gràcies a la sèrie espanyola A Casa de Papel .

Ennarrativa (que segueix un grup de bandolers que planeja un gran robatori), la música apareix en diversos passatges definitoris.

Cantada per la colla, la cançó és una mena d'himne que el líder va transmetre a la resta del grup. El professor hauria sabut sobre el tema a través del seu avi, que va formar part de la resistència antifeixista italiana.

La simbologia de Bella Ciao de la sèrie sembla ser aquesta: és un crit de revolta per a aquells que volen lluitar contra un sistema opressiu (en aquest cas, el sistema financer).

Llegiu també: Cançons famoses sobre la dictadura militar brasilera